diumenge, 30 d’octubre del 2011

El 33 dedica una nit temàtica al Pakistan

Data de publicació: 30/10/2011

El 33 dedica una nit temàtica al Pakistan

Dijous, a partir de les 22.45

Introduïda per Jaume Figueres, la nit temàtica oferirà "Catalans del Pakistan", un reportatge sobre la vida quotidiana de cinc pakistanesos residents a Catalunya, la pel·lícula "El silenci de l'aigua" i el documental "El regne de Mr. Edhi".

Una imatge del documental "El regne de Mr. Edhi"
El Pakistan serà el protagonista aquest dijous d'una nit temàtica, dins del programa "D'aquíd'allà", en què el canal 33 emet programes que miren al Pakistan i les persones d'aquest país que avui viuen a Catalunya. Aquesta nit temàtica la introduirà el periodista i director del programa "Cinema 3", Jaume Figueres.

Aquestes són les produccions que es podran veure a partir de les 22.45:

"Catalans del Pakistan", producció de TVC, 2011.
Reportatge sobre la vida quotidiana de cinc pakistanesos residents a Catalunya que van emigrar en diferents moments i per causes diverses. A Catalunya hi viuen 44.267 pakistanesos amb orígens comuns i realitats ben diverses.

Coneixerem en Tariq, que va sortir del Punjab amb uns amics quan tenia 15 anys. Buscaven viure una aventura i arribar fins a Turquia, però es van animar i van acabar a Barcelona tot just quan moria Franco. Al cap dels anys la feina el va portar a la Cellera de Ter, on va conèixer la seva dona i on va formar la seva família.

La realitat del Tariq és molt diferent de la de la Zeenat. Ella acaba d'arribar, reagrupada pel seu marit, que fa 10 anys que és aquí. Va venir amb les seves quatre filles i encara no parla català ni castellà. Passa el dia cuinant i cosint i ha començat a fer classes de castellà amb altres dones pakistaneses.

En Husnain i l'Adeeba tenen 22 anys i també van venir reagrupats. En Husnain fa 5 anys. Estudia automoció, treballa en una pizzeria i omple el seu temps lliure mirant i practicant criquet, la seva passió. L'Adeeba fa 11 anys que és al Raval i està molt interessada en el contrast social i en l'acolliment dels nouvinguts. Estudia un grau superior d'integració social i treballa en una associació.

També al Raval treballa en Shabbir. És propietari d'una botiga de telefonia, com molts dels seus compatriotes. Reconeix els avantatges d'estar envoltat dels seus, però per viure-hi, en Shabbir prefereix la tranquil·litat del Prat de Llobregat.

"El silenci de l'aigua", Sabiha Samur, 2003.
La història, basada en fets reals, comença el 1979 quan el Pakistan es comença a introduir en la via de la islamització després del cop d'estat del general Zia. Enllaça el destí d'una dona i l'evolució política del Pakistan al llarg dels darrers vint anys. 1979, Charkhi, un poblet del Punjab pakistanès. Aïcha és una dona alegre d'uns quaranta anys que mai parla del seu passat. Des de la mort del seu marit, el fill de 18 anys que té és el cor de la seva existència. Salim, bon noi, dolç i somiador, està enamorat de Zoubir.

Al Pakistan, el general Zia-ul-Haq acaba de prendre el poder i d'instaurar la llei marcial. El país s'introdueix en la via de la islamització. Salim comença a freqüentar un grup de fonamentalistes musulmans. Zoubir és abandonada a poc a poc pel seu enamorat, mentre Aïcha es preocupa de veure com el seu fill canvia tan radicalment.

"El regne de Mr. Edhi", documental d'Amélie Saillez.
Una mirada a la condició de les dones al Pakistan, a través de la lluita d'una parella fora de sèrie: Abdul Sattar Edhi i la seva dona, Bilquis Edhi. Junts han creat la xarxa d'assistència social i mèdica més eficaç del país, la Fundació Edhi. Com a musulmà indi jove acabat d'arribar al Pakistan, l'Edhi es va veure atrapat entre els conflictes religiosos i socials i la necessitat de cuidar la seva mare. Va ser llavors quan va prendre una decisió que canviaria el futur del país. Va sortir al carrer i es va posar a pidolar.

Amb els diners que va recollir es va comprar una ambulància i va escriure les paraules "Ambulància per als pobres" en un dels costats. Amb el vehicle va començar a conduir per Karachi recollint cossos abandonats o acabats de ferir. Seixanta anys després, la Fundació Edhi s'ha convertit en l'ONG més gran del país, finançada només de les donacions de pakistanesos. Reflecteix la personalitat del seu cap, l'Edhi, únic, complex i carismàtic, de mètodes poc ortodoxos, que, almenys a ulls occidentals, genera diverses qüestions de tipus ètic amb respostes qüestionables. El regne de Mr. Edhi furga en aquest món on es veuen les penúries més dures i les històries humanes més encoratjadores.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Trobada d'Entitats del Consell Municipal d'Immigració (Moll de la Barceloneta, 23 d'octubre de 2011)


El pròxim 23 d' octubre es celebrarà la Trobada d'Entitats del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona. Una festa ciutadana en la qual participen 37 entitats del Consell Municipal d'Immigració, entre les quals està ACESOP, i que aquest any es farà en el Moll de la Barceloneta (de 12 a 18 h.). És tracta d'un esdeveniment obert a tothom i que vol fer de la diversitat que enriqueix la nostra ciutat un motiu per compartir, conèixer i gaudir. A més, aquest anys s'ha decidit compartir la Trobada amb el teixit associatiu de dones (Consell Municipal de les Dones) per tal d'estrènyer lligams entre els dos sectors associatiu.

Igualment, cal destacar que amb motiu de l'Any Internacional dels Afrodescendents actuaran quatre grups representatius d'aquest fet social i cultural.

Us hi esperem!
Informació sobre el programa.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Institut Milà i Fontanals es presenta el Documental sobre la Ravalstoltada 2011

ACESOP com participant a diferents Ravalstoltada us convida a la presentació del Documental sobre la Ravalstoltada 2011 a l' Institut Milà i Fontanals de Barcelona.



Informació capturada de l'Agenda del Districte Municipal de Ciutat Vella.
Documental sobre la Ravalstoltada 2011 | Agenda | Districte Municipal de Ciutat Vella | Ajuntament de Barcelona

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Aportacions per les Inundacions de Pakistan


ACESOP va demanar als assistents a la 6 Mostra d'Associacions de Barcelona per les víctimes de les inundacions de Pakistán i es van recollir 156 €, junt amb lo recollit al local vam arribar als 500 €.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Azra Asim: "Ens arriben casos de matrimonis forçats". El Periodico

Gent corrent
Mestressa de casa pakistanesa i mediadora. Ajuda dones compatriotes a integrar-se i perdre pors.

Azra Asim: "Ens arriben casos de matrimonis forçats"

Dilluns, 3 de octubre del 2011 
  Olga Merino Periodista i escriptora

Es reuneixen en un pis del Raval ampli i fosc, seu de l'associació de dones pakistaneses ACESOP, fundada fa 10 anys. Va ser la primera a Catalunya i ja compta amb unes 600 sòcies. Azra Asim (Jhelum, Pakistan, 1969) les ajuda.

JONATHAN GREVSEN

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 72 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 03 de octubre de 2011
-Sóc voluntària. No cobro cap sou. Aquí s'ofereixen classes de costura, cuina, informàtica, de català i castellà, d'urdú per als nens…
-¿Abans treballava fora de casa?
-Estava en un forn fins que em van fer fora. I havia treballat com a traductora. També sóc molt bona cosidora. Busco, però no surt res.
-¿I el seu marit?
-Treballava de cambrer en un hotel. Ara cobra l'atur, que li dura fins a l'agost. Estem lluitant.
-Hi ha poques pakistaneses al carrer.
-Les famílies que vénen aquí són de zones rurals. A aquestes dones els falta confiança. No poden parlar amb llibertat. No saben l'idioma. Tenen por i vergonya.
-¿Per què?
-Al Pakistan, als poblets, també viuen així; gairebé no surten de casa. A les ciutats la situació és diferent.
-¿Per imperatiu religiós?
-La religió no diu que s'hagin de tancar a casa. És per la pressió dels marits i la tradició cultural. Les noies marroquines també són musulmanes i sí que surten.
-¿Arriben casos de bodes forçades?
-Faig d'intermediària amb les famílies. De vegades surt bé; d'altres, no. També sorgeixen problemes quan ja les han casat, i s'ha de mediar. Sí, ens arriben casos. Són dones que no volen casar-se amb un cosí o amb el fill d'un cosí. I les hi obliguen.
-¿Amb un cosí?
-En les famílies extenses es dóna el cas. Matrimonis concertats per assegurar que les terres, les propietats i la fortuna no es dispersin… M'he discutit amb molts homes.

-¿Què els diu?
-Ni a l'Alcorà ni al Hadit (dites del profeta Mahoma sobre la tradició) està escrit que la dona hagi de ser obligada a casar-se amb qui no vol. L'altre dia l'hi vaig dir a un senyor amb estudis… Aquí hi ha nois guapos, amb papers i treballadors, però ell no els vol per a la seva filla. Prefereix casar-la amb un familiar.
-¿A quina edat es va casar vostè?
-Als 21 anys.
-¿Lliurement?
-Sí (riu). Sóc de ciutat, i allà les coses són diferents. Vaig venir aquí el 2002, amb el meu marit i la meva filla, que llavors tenia tres anys. Ens en vam anar del Pakistan per problemes familiars.
-¿El seu marit la recolza?
-Totalment. I també els meus sogres. Viuen allà, però vénen a visitar-nos.
-Veig que no porta vel.
-Poques vegades en porto. Si estic molt trista, me'n poso. Em protegeix.
-¿Què li sembla la prohibició?
-No hi estic d'acord. És la vida de cadascú. Tan dolent és que t'obliguin a portar-ne com que te'l prohibeixin.
-Deixaria llibertat a la dona per decidir-ho.
-Això mateix. Moltes dones a Anglaterra, Bèlgica i Àustria van vestides amb el shalwar kameez (camisola típica pakistanesa) i no passa res. El vel no és ofensiu. ¡No molesta a ningú!
-¿Què significa portar vel?
-En la nostra religió és obligatori que les dones ens tapem els cabells. Per pudor. Jo no ho faig, però espero algun dia poder fer-ho, quan tingui una feina bona i la meva vida estigui estabilitzada.
-La seva filla ¿en porta?
-Si jo no me'n poso, ¿com puc obligar-la a portar-ne? Una altra cosa és que li doni consells, però sense imposar-li res.
-¿Quins consells?
-Li dic que no esculli roba massa cenyida, que es posi una mica de màniga. Té 13 anys. Està en una edat molt complicada. A més, encara que l'obligués a vestir de determinada manera… La meva filla té amiguetes marroquines a qui els pares no deixen vestir texans ajustats ni leggins. Però elles se'n posen sota uns pantalons amples, tipus pijama, i al carrer se'ls treuen.
-¿Què vol estudiar la noia?
-A aquesta edat no saben res. Però sí, m'agradaria que estudiés. Ara fa segon d'ESO, i parla molt bé català. A mi, en canvi, no em surt, no puc pronunciar-lo. Encara que quan m'hi parlen l'entenc.

http://elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/azra-asim-ens-arriben-casos-matrimonis-forcats-1168961