dimarts, 16 d’octubre del 2007

Situació de la dona immigrant a Barcelona d'origen marroqui i pakistanès.





 Article realitzar per Jamila ZEKHNINI per  MusulWOman Octobre 2007 | n° 256 |.
Le choc de l’ouverture.
On parla sobre la situació d'algunes dones pakistaneses (Huma Jamshed entrevistada) i marroquines (Fatima Ahmed entrevistada)  que viuen a Barcelona. 


L'impacte de l'obertura (traducció feta al Google)


Jamila  ZEKHNINI |
A priori, les demandes feministes de la igualtat de gènere en un marc islàmic són "anys llum" préoccupationsdes de les dones immigrants a Barcelona. No més als d'altres associacions de terrenys destinats a satisfer les necessitats de primera línia com l'aprenentatge d'espanyol o català. Quan mirem més de prop, no és tan segur. Una qüestió d'entrada i l'estratègia, potser?
Qui són les dones musulmanes immigrants a Barcelona? Són del Marroc o el Pakistan. Se'ls educa com Fatima Ahmed [1], un membre fundador de l'associació o Huma Jamshed Ibn Battuta, el fundador i president de l'associació ACESOP. Ells van crear aquestes estructures per donar als seus compatriotes els mitjans per potenciar en forma gradual. Els factors que afavoreixen l'autonomia com són, òbviament, espanyol i català, així com el control del seu entorn immediat. És també l'accés a la formació i l'ocupació, la clau de l'autonomia financera de la participació de legitimació en la presa de decisions dins de la unitat familiar. No obstant això, aquestes dones immigrants a Barcelona són també els que assisteixen a aquestes dues associacions. Aquests en general provenen d'una zona rural, va rebre una educació bàsica o cap educació, són d'una classe social relativament pobres i la migració es dóna la reunificació familiar. Pakistan, com el Marroc són antigues colònies, i la representació de l'Islam en els mitjans de comunicació informen amb regularitat reactiva "dominant-dominat." L'Islam es presenta generalment com una religió incompatible amb els valors de les societats democràtiques. Les associacions de la terra directament davant la sensibilitat d'aquestes dones solen ser estigmatitzades i es redueix a una identitat "monòlit". També s'enfronta a les creences profundament arrelades, de vegades "bloquejat" per algunes dones musulmanes, sinó també la sensibilitat d'un fràgil procés d'obertura requerida. Així que aquest és un treball sobre les actituds i actuacions.

Confrontació suau

És en les situacions quotidianes que s'expressen confusió entre els principis religiosos i les normes tradicionals. Com criar una dona amb el burca i amb la convicció que la mort sense usar l'equivalent de treure un bitllet per l'infern? Merce Amor [2], director de "la dona de l'espai" de l'associació Ibn Batuta ens explica com, a la seva manera, tracta de crear una ment oberta. Abans d'aquesta associació, Mercè ha de viure alguns anys al Marroc, on va descobrir l'Islam sota una nova llum. De tornada a Barcelona el 2001, amb les dones musulmanes segueix participant. L'Alcorà és més familiar i es basa en el seu coneixement el fa servir per educar les dones musulmanes i busca estimular la reflexió. És la mirada d'un "buit" que pot obrir una mini-consciència fins a la revolució. "El coneixement de la cultura català és tan important com la de les dones en aquests grups. Familiaritzat amb la cultura català, que ja se senten menys estrangers. Al mateix temps, el descobriment de les tradicions d'altres dones i l'intercanvi d'enfrontar-los i fer-los reflexionar sobre la seva pròpia cultura. "

És en l'enllaç del que es fa a les pràctiques de la teoria i la religiosa que va pescar el de més èxit. Abordar la qüestió de feminisme islàmic amb aquestes dones, amb una teòrica i intel · lectual de l'Islam no és molt prometedor o parlar. Però una vegada que la situació plantejada, les respostes es busquen en primer lloc, i tot això en l'Alcorà. El debat existeix i és estimulada en els espais socials, sinó d'una manera menys directa, a partir de situacions concretes i no ser esmentat com a tal. "Això és possible a condició de crear un ambient càlid, per no estar en una relació paternalista amb les dones i tractar els altres" com a un igual. "Qüestions relacionades amb l'Islam i el gènere sovint s'aborden de notícies internacionals. Les dones pensen en general que l'Occident es posiciona en contra de l'Islam. Fins i tot el suport als líders musulmans a posicions discriminatòries contra la dona, sempre que defensar l'Islam contra Occident. "Dominant o dominat? Se'ls acusa de no integració, però què significa això? La gent com nosaltres que treballen amb immigrants han de ser conscients del nostre pensament i el nostre propi condicionament a actuar d'una altra manera néocolonnialistes que no són conscients. En aquest sentit, podem ser veritables perills en el camp social. "

Merce està convençut que mostrar respecte per les dones, conscienciació sobre el tema del feminisme en l'islam és possible. El més important és construir una relació de confiança, on les dones estan poc a poc i gaudir. S'atreveixen a dir el que és normal en el seu "món", sinó també el que xoca en el profund dins de si mateixos. Després, es compromet a donar accés a la seva lleugeresa i la intimitat en burlar-se de si mateix. A poc a poc, el treballador social adquireix legitimitat, sinó per intentar que no les ganes de lluitar pels seus drets ... "Això vindrà".

Pakistan o el Marroc ...

Centenars de dones pakistaneses que viuen al barri del Raval de Barcelona, ​​que es centra la major part de la seva comunitat. D'acord amb Huma Jamshed [3], les dones viuen d'acord amb les tradicions del Pakistan. Quan arriben a Espanya, els pares o marits no els deixen sortir, per por de perdre la seva cultura. "Aquesta és una raó per la qual també ofereixen l'idioma urdú, i les activitats relacionades amb la cultura pakistanesa, de manera que els homes no tenen excusa." Per Humans, la cultura musulmana i la tradició es generen els homes dominen les dones. Per a ells la dona és només una màquina per produir fills per satisfer les seves necessitats i tenir cura de les tasques de la llar. Ells justifiquen el seu domini i poder sobre les dones, citant les normes religioses de la paraula de valor de Déu. Ella sosté que l'obertura és una clau important per al canvi d'actituds. Per això, la dona ha de tenir l'oportunitat de sortir de la casa, espai on tradicionalment es limita a accedir a les àrees de socialització. "Hem de ser capaços i responsables del nostre futur, però abans d'això, hem de entrenar, per tenir accés a un lloc de treball i tenen un poder adquisitiu".

... Ubicat en el mateix vaixell!

Huma Jamshed s'observa que les dones s'enfronten sovint la manca de recursos financers, entre d'altres relacionats amb la seva situació en el procés de regularització. Això limita la seva capacitat d'autonomia, tant en el procés de presa de decisions dins de la unitat familiar, en termes de la seva llibertat de moviment. El context de la migració sembla oferir a aquestes dones l'oportunitat d'alliberar, d'alliberar del jou de la tradició i l'adherència que tenen els homes sobre les dones. "Quan es fa un salt cap a una cultura diferent a la seva, quan s'enfronten a la diferència, es crea un espai d'interrogació com sigui possible i de comparació."
D'acord amb Anna Gollub [4] es va entrevistar amb dones ACESOP que integren les seves activitats durant més d'un any, "cal tenir en compte que les dones ACESOP, predominantment musulmà, lluitant per una major autonomia de les dones i no es defineix exclusivament en termes de la seva identitat musulmana del Pakistan migrants, ni tampoc es consideren feministes musulmanes. Tots ells tenen diferents idees de l'Islam i les relacions de gènere, i la seva relació amb la seva fe varien àmpliament. Cada dona fa el seu camí a una síntesi entre la tradició islàmica i les tradicions culturals. És interessant notar que gairebé totes les dones amb els que vaig parlar creuen que l'Alcorà afirma la igualtat d'homes i dones, però la desigualtat de gènere en la societat és el resultat d'una mala gestió o pràctiques culturals deshonestos ".

Entrevistat a Barcelona per Jamila ZEKHNINI


Notes
[1] Fatima Ahmed tenia inicialment el paper de representació de les dones musulmanes de les autoritats marroquines i les associacions de català.
[2] Mercè Amor és responsable d'ensenyar el "espai femení" que alberga a 120 dones a la setmana.
[3] Huma Jamshed té un doctorat en química i president de la ACESOP ((i Educativa Associació Cultural de Dones Pakistaneses socials Operativa). Aquesta associació dóna la benvinguda a 300 dones a la setmana.
[4] Anna Gollub és un estudiant de la Universitat de Tufts a Boston als Estats Units. S'està realitzant un estudi sobre el feminisme islàmic a Europa occidental.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

“Las calles de Barcelona, las casas de Paquistán”. Transnacionalismo y generación posmigratoria. Mònica Tolsanas Pagès




REVISTA CIDOB d'AFERS
INTERNACIONALS 78.
Migración, transnacionalismo y
empresariado asiático en España.
“Las calles de Barcelona, las casas de Paquistán”. Transnacionalismo
y generación posmigratoria.
Mònica Tolsanas Pagès

www.cidob.org/es/content/download/6244/62775/file/tolsanas_78.pdf

Mònica Tolsanas, 2008

'Las calles de Barcelona, las casas de Pakistan'. Gramàtiques de l'experiència, narratives de la identitat: la construcció del subjecte en un espai urbà transnacional

Alguns discursos sobre la incorporació dels immigrants a la Barcelona contemporània donen per suposat que els immigrants, a mesura que s'incorporin a la ciutat, aniran abandonant les connexions que mantenen amb els indrets dels quals provenen. La perspectiva transnacional ha permès veure que nombrosos col·lectius d'immigrants s'incorporen a les societats de la qual passen a formar part sense trencar els vincles amb les societats de les quals provenen. Més encara, continuen participant de la vida social d'ambdós contextos. L'estudi analitza la construcció de l'espai transnacional de la comunitat pakistanesa.
Fundació Jaume Bofill


http://www.migracat.cat/document/de48d86f70a1570.pdf